dimecres, 1 de juny del 2011

AIXECA'T I SURT A CÓRRER

Tot i que pugui sembla impossible per que tinc una feina directament relacionada amb la protecció de l'entorn, fins que no he començat a córrer i fer curses m'he passat molt de temps tancat entre les parets de l'oficina sense contacte amb el medi. I així ha estat durant 8 anys, fins que el cos o millor dit el cap va avisar-me de que calia sortir fora, que tant de temps assentat no era bo. Anar a córrer ha estat clau, ara hem trobo molt millor que fa uns anys. Fa cinc anys que vaig deixar de fumar i  més de dos que corro, i ara puc dir que HEM SENTO BÉ.
El començar a córrer requereix de voluntat, com gairebé tot allò que no es obligació, però prèviament motivació i aquesta hem va vindre uns mesos abans estan a un curs a València durant la tardor del 2008 i on alguns del companys d'aula sortien a córrer en acabar les classes. Veure'ls amb la samarreta ben suada però amb una cara de satisfacció a sobre hem va fer que pensar. De començament d'aquell mateix any que anava força estressat i havia tingut dos episodis bastant crítics i a partir d'aquell curs que el cap va començar a enviar missatges: ei!!! aixeca't i surt a córrer!!! i al final vaig posar-mi, unes bambes velles i unes malles i som-hi! però cap a on i a quina hora? vaig decidir anar de matinada per dues raons. La primera era per qué a aquella hora no hem trobaria gent ni trànsit i la segona per que després amb les xiquetes per la tarda és impossible. i així que a les sis del matí a trotar per Tortosa i de llavors que aquesta hora és la que millor hem va i amb la que millor hem trobo.
Parlava també de voluntat, evidentment a les 6 del matí els llençols estan molt apegats i costa aixecar-se i per això cal voluntat i també un altre cop motivació. La motivació be per fases: la primera córrer de 0 i arribar a no ofegar-te, la segona de superació i finalment planificar entrenaments per assolir objectius. Ara ja hem trobo en aquesta darrera, però encara hem recordo de la primera, que feia 2km i mig i el feliç que arribava a casa a mesura que repetia aquest entreno i el meu cos responia millor, GUAUUUU!!! aixó hem motivava a aixeca-me de nou a la matinada per sortir a córrer i ara encara hem motiva, saber com estic ara i com hem trobava llavors és el millor estímul iaxí que si encara no ho has fet aixecat' i corre.

1 comentari:

  1. Enhorabona pel bloc, i no t'amoïnis que poc a poc van pasant coses i es va plenant.

    Espero que estiguis bé, diumenge em van dir que havia pres mal un noi al piló, després al bloc del Trail Roquetes vaig veure qui erets. Igual no et recordes de mi, l'any pasat ens creuavem de matinada per la vora del riu, aquest any he canviat d'horari. A veure si ens creuem pronte, recupera't.

    M'agradat molt la teva entrada, m'he sentit molt identificat. Enhorabona i espero que et milloris.

    ResponElimina