Tot i que pugui sembla impossible per que tinc una feina directament relacionada amb la protecció de l'entorn, fins que no he començat a córrer i fer curses m'he passat molt de temps tancat entre les parets de l'oficina sense contacte amb el medi. I així ha estat durant 8 anys, fins que el cos o millor dit el cap va avisar-me de que calia sortir fora, que tant de temps assentat no era bo. Anar a córrer ha estat clau, ara hem trobo molt millor que fa uns anys. Fa cinc anys que vaig deixar de fumar i més de dos que corro, i ara puc dir que HEM SENTO BÉ.
El començar a córrer requereix de voluntat, com gairebé tot allò que no es obligació, però prèviament motivació i aquesta hem va vindre uns mesos abans estan a un curs a València durant la tardor del 2008 i on alguns del companys d'aula sortien a córrer en acabar les classes. Veure'ls amb la samarreta ben suada però amb una cara de satisfacció a sobre hem va fer que pensar. De començament d'aquell mateix any que anava força estressat i havia tingut dos episodis bastant crítics i a partir d'aquell curs que el cap va començar a enviar missatges: ei!!! aixeca't i surt a córrer!!! i al final vaig posar-mi, unes bambes velles i unes malles i som-hi! però cap a on i a quina hora? vaig decidir anar de matinada per dues raons. La primera era per qué a aquella hora no hem trobaria gent ni trànsit i la segona per que després amb les xiquetes per la tarda és impossible. i així que a les sis del matí a trotar per Tortosa i de llavors que aquesta hora és la que millor hem va i amb la que millor hem trobo.
Parlava també de voluntat, evidentment a les 6 del matí els llençols estan molt apegats i costa aixecar-se i per això cal voluntat i també un altre cop motivació. La motivació be per fases: la primera córrer de 0 i arribar a no ofegar-te, la segona de superació i finalment planificar entrenaments per assolir objectius. Ara ja hem trobo en aquesta darrera, però encara hem recordo de la primera, que feia 2km i mig i el feliç que arribava a casa a mesura que repetia aquest entreno i el meu cos responia millor, GUAUUUU!!! aixó hem motivava a aixeca-me de nou a la matinada per sortir a córrer i ara encara hem motiva, saber com estic ara i com hem trobava llavors és el millor estímul iaxí que si encara no ho has fet aixecat' i corre.
