AIXECA'T I SURT A CÓRRER

Tot i que pugui sembla impossible per que tinc una feina directament relacionada amb la protecció de l'entorn, fins que no he començat a córrer i fer curses m'he passat molt de temps tancat entre les parets de l'oficina sense contacte amb el medi. I així ha estat durant 8 anys, fins que el cos o millor dit el cap va avisar-me de que calia sortir fora, que tant de temps assentat no era bo. Anar a córrer ha estat clau, ara hem trobo molt millor que fa uns anys. Fa cinc anys que vaig deixar de fumar i  més de dos que corro, i ara puc dir que HEM SENTO BÉ.
El començar a córrer requereix de voluntat, com gairebé tot allò que no es obligació, però prèviament motivació i aquesta hem va vindre uns mesos abans estan a un curs a València durant la tardor del 2008 i on alguns del companys d'aula sortien a córrer en acabar les classes. Veure'ls amb la samarreta ben suada però amb una cara de satisfacció a sobre hem va fer que pensar. De començament d'aquell mateix any que anava força estressat i havia tingut dos episodis bastant crítics i a partir d'aquell curs que el cap va començar a enviar missatges: ei!!! aixeca't i surt a córrer!!! i al final vaig posar-mi, unes bambes velles i unes malles i som-hi! però cap a on i a quina hora? vaig decidir anar de matinada per dues raons. La primera era per qué a aquella hora no hem trobaria gent ni trànsit i la segona per que després amb les xiquetes per la tarda és impossible. i així que a les sis del matí a trotar per Tortosa i de llavors que aquesta hora és la que millor hem va i amb la que millor hem trobo.
Parlava també de voluntat, evidentment a les 6 del matí els llençols estan molt apegats i costa aixecar-se i per això cal voluntat i també un altre cop motivació. La motivació be per fases: la primera córrer de 0 i arribar a no ofegar-te, la segona de superació i finalment planificar entrenaments per assolir objectius. Ara ja hem trobo en aquesta darrera, però encara hem recordo de la primera, que feia 2km i mig i el feliç que arribava a casa a mesura que repetia aquest entreno i el meu cos responia millor, GUAUUUU!!! aixó hem motivava a aixeca-me de nou a la matinada per sortir a córrer i ara encara hem motiva, saber com estic ara i com hem trobava llavors és el millor estímul iaxí que si encara no ho has fet aixecat' i corre.

el primer

Vet aquí un paio que tirat al sofà li pega per començar a fer un bloc, la pregunta és si quan es llevi el deixarà aquí, tirat a la xarxa, com la ferralla espaial que orbita sobre la terra o el continuarà com una eina de reflexió i comentari obert. La resposta: el temps ho dirà, com no. Només el temps te resposta per algunes qüestions, sobretot les que la vida ens formula.
Aquest any faig quarnta anys, cambio prefixe. Dels meus primers records, d'aquelles situacions que es donen i que set queden ben arxivats al disc mental, on encara que formatejis, continuen al mateix lloc, en tinc un d'empúries, el meu poble, de com la mare li deia al pablo "de los cuarenta para arriba no te mojes más allás de la barriga" . Per mi, un crio, no poder banyar-me, això dels 40 havia de ser terrible. AAHHHHHHHHHHH, ara hem toca a mi!!!!! ...............UFFF , com deia abans, el temps ens respon i en aquesta ocasió la resposta ha estat bona. Estic fet encara el xaval de llavors, hem sento bé i aixó m'ajuda a superar la cisis dels 40.